dilluns 28 de maig de 2007

QUANT A MI.

Ja fa temps que he perdut la confiança en el gènere humà. Per això tinc esperances de llevar-me, qualsevol dia, i trobar-me convertida en un caragol. Potser que tingui la mateixa cara, els mateixos ulls i les mateixes mans però per dins hauré sofert una profunda metamorfosi.
Funny en anglès vol dir estranya i així sóc, rara, estranya i astròlica com em deia l'àvia.
No, no l'estimava gens la meva àvia, en honor a la veritat he de dir que l'odiava. Vivia amb nosaltres, els pares i el meu germà i era una dona insuportable. Ens feia a tots la vida impossible, sobre tot a la mamà. I a mi, al meu pare no, perquè era el seu fill. Tot i que s'estimava molt més la seva filla no estava tan desnaturalitzada com per no estimar el seu propi fill. O tal vegada sí.
Que recordi, la primera vegada que em va dir que jo era una astròlica va ser un dia que em va enxampar a punt de posar el seu gat a la rentadora.


0 comentarios: