UNA FILLA DE BAKUNIN

Anarquista sí que ho sóc, sempre he estat en lluita permanent contra qualsevol tipus d’autoritat imposada. Quan era petita contra la jerarquia familiar, ara he ampliat els meus horitzons. A dia d’avui, la meva màxima prioritat és trobar un sistema per estafar-vos a tots o sigui a Hisenda. No crec que sigui l’única, i és que a veure: per què he de pagar? Pels serveis públics em podríeu dir. Clar, per exemple la sanitat. Doncs mira més val que no us poseu malalts, perquè l’altre dia mon cunyat, el marit de la Pija, li va agafar un patatús i el vam portar a l’hospital. Sort que no va ser res greu sinó ja s’hauria mort que ens van fer esperar tres hores de rellotge i després el van posar en una sala d’urgències amb unes lliteres amb tres dits de pols i sense ni una trista presa d’oxigen a la paret. Semblava un magatzem llardós on es veu que amunteguen els valents que gosen anar-hi. Al final em vaig enfadar i vaig demanar pel director i quan em va tenir al davant ni em va dir bon dia, només que què volia. Que els meus impostos s’emprin bé. Llavors va adoptar aquell aire de superioritat que tenen alguns professionals de la bata blanca. Van començar a discutir i jo li vaig dir :
- Si tu ets aquí és perquè jo pago o sigui que, com que, qui paga mana, ja esteu mirant-vos al meu cunyat ara mateix. Us estalvio la resta, no m’estranyaria gens que després de la meva visita l’haguessin hagut d’ingressar a ell, tant de bo, que segur que li aniria de primera un tastet de la seva medicina.
L’altre dia em va passar amb un mosso d’esquadra, jove, acabat de sortir del forn, que em va parar i em va preguntar si havia begut i jo li vaig dir que sí. I que bufés, de primer em vaig resistir a l’autoritat però després, tenia pressa sinó els hauria putejat i ja que s’hi posaven que m’haguessin fet una analítica complerta (al ritme que van em tocarà d’aquí tres anys o quatre), vaig fer-ho i clar va marcar 0, va donar-me un altre estri d’aquells de la bufera i vinga bufar fins que em vaig quedar sense aire.
- No diu que ha begut?
- Sí agent, una tassa de cafè amb llet, aigua i una coca cola. Doncs apa, també em va fotre una multa, per graciosa. La tinc recorreguda per això, si pregunten que ho facin bé.
- Vostè m’ha preguntat si havia begut i jo li he dit la veritat, si hagués dit si havia begut alcohol ja li hauria dit que no. Mira xiquet, en comptes de fer-nos perdre el temps amb collonadetes per què no aneu a apatrullar el casc antic que segur que ara els xoriços deuen haver robat lo menos 7 o vuit carteres y estirat la bossa a mitja dotzena de velles inofensives?
Amb els capellans em passa igual, el diumenge vam anar de convidats a una boda, el capellà també era al banquet i no me’n vaig poder estar. Tothom li deia que quin sermó més bonic i que si tal i qual i llavors jo, que aquell dia sí que havia begut un parell o tres de copes, li vaig sortir:
- Vostès són molt espavilats parlen del matrimoni i, en teoria, mai no s’han casat ni han viscut en parella, oi mossèn? O sigui que parlen d’oïdes, per parlar del matrimoni que m’ho preguntin a mi o a la meva mare, per exemple. El Jordi va dir que se n’anava a fumar a fora que aquell restaurant era un espai lliure de fums... Encara que jo, quan em va semblar, vaig encendre el cigarret i ningú em va dir res, tret de la veïna de la taula que es va posar a tossir per advertir-me, llavors jo, tota educada, li vaig oferir unes juanolas mentre li exhalava el fum a la cara.
Al desembre passat vam anar de viatge en avió, i entre les esperes, els retards i tota la pesca ja tenia la mosca al nas. Per fi després de facturar, ens engeguen cap a internacional i allí ens van fer treure el cinturó, el rellotge, les claus i ens van fer ensenyar els nostres secrets de bellesa en una bossa de plàstic de congelar (no en compro mai jo d’aquelles que en diuen homologades, tampoc hi pujo tant als avions) i per acabar la comèdia: en passar pel control de passaports un tia em va dir que m’havia d’escorcollar, que era aleatori i m’havia tocat a mi. Feia cara d’anar-li allò del rotllo bollo, sabeu què vull dir? I ara no us penséssiu pas que sóc una carca homòfoba, però com que d’escorcollar-me ho haurien fet igualment els vaig dir que jo m’estimava més que ho fes un poli vell, li devia faltar poc per la jubilació, i així ens ho passaríem bé ell i jo que una alegria de tant en tant no fa mal a ningú. Pero... pero... eso no es... Què? els vaig respondre, jo he pagat les meves taxes, a veure si encara no podré escollir qui vull que m’escorcolli. El pobre home es va quedar... el Jordi mirava cap una altra banda mort de riure, que ja sap de quina manerota sóc.
La Marta va recolzar-me i també va dir que volia que li fes el registre personal el vell que, ni en el millors dels seus somnis, hauria pensat en fotre mà a dos noies tan maques, sobre tot ma cunyada.