GLAMOUR

El parell d’ampolles de laxant les tenia a la butxaca dels pantalons. Era el dia de l'aniversari de la Carmeta i ens havia convidat a dinar: la seva especialitat, canelons, fricandó de vedella i per postres pastís i un pijama.
Uns dies abans va venir a casa la Pija per a veure quin regal li havíem de fer. No valia una ampolla de colònia qualsevol, ni un mocador de coll ni uns mocadorets de butxaca, aquests regals que es fan per a sortir del pas, no. La mama del Jordi sempre volia coses més originals com ara una joia (aquestes que surten per la tele de la galeria del col·leccionista, la tiara de diamantes o la cascada de robins ) o un electrodomèstic ben car com ara la planxadora-secadora que pel preu que porta més que eixugar i planxar sembla que hagués de parlar idiomes o cantar i ballar.
La Pija ja ho havia parlat amb la seva mama, és clar, si no, com ho hauríem fet per a encertar-li el gust?
- A la mama li faria molta il·lusió una tele d’aquestes planes, va dir la Cuki. I a mi, que en tenim una de l’any de la picor, grossa que quan no es desprograma un canal es veu nevat o fa unes ratlles ondulades molt interessants. També li agradaria la planxadora...
- Vols dir?, vaig preguntar-li jo, total per ella i el Pere aviat està tot planxat. I per veure els programes que veu per a què vol un televisor de plasma?
La meva sogra comença al matí amb el programa de l’Ana Rosa, després de dinar amb el cor, el tomate, la Bea, el a tu lado, el diario de Patricia i totes les sèries, aprofita l’únic que val la pena: els anuncis per a fer zaping i fer-se una idea de la novel·la de la primera. Ara està emocionada perquè aviat començaran el gran germà. I no en té prou de veure-ho ella que a més a més t’ho ha d’explicar amb pèls i senyals. A mi ja no gosa perquè em faig uns badalls gens subtils i després d’uns anys ja ho ha pescat que la dona tonta del tot no ho és.
- Mira Cuki, entre la declaració de renda, dues bodes y una comunió estic ben escurada
No li deia cap mentida que a les bodes ja se sap que t’has de pagar el cobert i a més que sobri alguna cosa per a que els nuvis puguin anar a Punta Cana però això de les Comunions és d’escàndol. Abans amb una nina o un plat i una tassa passaves (tinc una vaixella sencera de quan la vaig fer jo ) però ara a la que preguntis les criatures ja t’han demanat el mòbil del Fernando Alonso, la Play o la Wii.
Quan parlo de diners, sovint, no dels que tinc, més aviat dels que em falten, la Cuki fa cara de sentir pudor. Segons ella parlar-ne té poc glamour. Ella és lo que diríem una I want but i can’t ( a dir-ho m’ho va ensenyar la Marta) allò que al meu poble en diuen una quieroynopuedo. Els seus temes de conversa preferits : ella, el seu nen, la moda, de quin color es pintarà les ungles dels peus, la lectura de capçalera: la Hola i el pronto i la màxima preocupació què farà per dinar. En realitat és una hortera que es compra roba al mercadillo i després talla l’etiqueta perquè no se sàpiga, que direu qui mira les etiquetes de la roba? Doncs les pijas i les cutres es veu que sí.

Bé, estava amoïnada pel regal de la mare política i, com sempre, la Marta em va salvar la vida: fa un parell d’anys va anar a Itàlia en un intercanvi d’instituts i es va comprar una brusa del Versace, llavors em va dir que podíem anar al mercadillo dels diumenges, buscar una brusa prou gran perquè hi cabés la sue (diminutiu afectuós de suegra) descosir l’etiqueta i cosir-li la del Versace aquell. Y sí, sí, em va acompanyar i en vam trobar una que no estava malament, la Marta em va donar l’etiqueta (talla 40) i la vam substituir la marca no t’hi fixis per la glamourosa.
- I ara no siguis beneita, Funny, em va aconsellar, digues-li a la Cuki que t’ha costat 400 euros i n’hi fas pagar els 200, així fas negoci. Osti, la Marta, ella sí que és llesta.
La Cuki va dir que li hauria agradat venir a triar la bruseta però jo li vaig dir que, quan la vaig veure, de seguida vaig saber que era el regal ideal.
La Carmeta encantada de la vida amb l’etiqueta, jo més amb els 200 bitllets a la butxaca i a punt per a posar en pràctica la segona part del pla.