UNA IDEA FANTÀSTICA.

Les litines eren a la nevera. Jo em vaig alçar per tal que el dinosaure no es morís de set. Vaig deixar l’ampolla damunt de la taula amb un bon cop que va fer tremolar plats i vasos.
El Ton, el dinosaure es diu Ton, la va engrapar i va començar a beure a morro. I és que és un guarro, bé no un guarro sinó EL GUARRO, beu a morro, porta les ungles negres, té caspa, no es renta les mans quan va al lavabo, xarrupa de la cullera i si el dinar li agrada llepa el plat, fa mandonguilles, es rasca els ous quan li piquen i a la nit, es pixava a la gibrella perquè es veu que el lavabo era molt lluny i si caminava pel passadís se li trencava el son, ara ja no s’hi pixa, per sort. A més quan anava al lavabo no agullava bé i mai no estirava la corda
Com us deia vaig deixar l’ampolla amb mala llet i li vaig dir:
- De res eh?
La Fransuàs que normalment suportava amb paciència infinita les cotxinades del seu home aquell dia li va dir:
- Home, potser que no beguessis a morro que la canalla prendran un mal exemple.
- Bec com em roten els collons.
Punt i apart, amable i ben parlat com ell no se’n troba gaires. De letines gairebé no en quedaven i d’un glop se les va engolir.
- Tu, em va dir a mi, ves a fer-ne una altra botella que tinc set.
Vaig estar a punt de dir-li que aixequés el cul de la cadira i se les fes ell mateix les putes litines dels collons (perdoneu, és que en aquest món tot s’acaba enganxant), però la mirada suplicant de la Fransuàs i el somriure satisfet de la bruixa em van frenar la llengua.
Vaig alçar-me i amb molta cura vaig abocar el sobret a l’ampolla: un polvets blancs que semblaven inofensius, vaig posar el recipient sota l’aixeta i en veure com aquells misteriosos polvos bullien amb l’aigua junt amb les ganes de matar-lo que anaven in crescendo, van donar-me una idea fantàstica.
Estava com fascinada mirant com les pólvores de les litines reaccionaven amb l’aigua, de fet no podia deixar de mirar. El tossalot va cridar:
- Què fots? Hòstia que has anat a la fàbrica?
Ràpidament vaig agafar un altre sobre miraculós i me’l vaig entaforar dins de les calces. La butxaca de la bata no era un amagatall prou segur.
Vaig sortir de la cuina tota modoseta i vaig deixar-li la beguda al davant. I ell torna a xarrupar com un porc de bellota.
En acabar de sopar es va escarxofar al sofà va agafar el comandament de la tele i va anar fent zaping fins que va trobar una pel·lícula de les que li agraden: westerns o d’acció.
La Fransuàs rentava els plats i la bruixa feia mitja, un jersei per la Nena, la filla de la seva filla que era i és una bleda assolellada. L’avi va dir que se n’anava cap al llit que no estava per ruqueries de la tele i mon germà feia els deures de l’escola.
De mi ja us dic que no en feien gaire cas així que me’n vaig anar a la cuina per veure si la mama em deixava eixugar les culleres i de passada a veure si podia robar-li un ganivet tallador però la Fransuàs no m’hi deixava ni acostar a les coses perilloses com els ganivets o les tisores.
Vaig fer veure que anava a fer pipí, que en vaig fer i vaig estirar la cadena i tot però abans vaig colar-me a l’habitació dels pares i vaig abocar les pólvores miraculoses a l’orinal. Un treball perfecte perquè ni jo que tenia la vista d’àliga veia res de res.
Quan va ser l’hora la mamà em va fer anar a dormir encara que aquella nit, a casa nostra, ningú no va dormir gaire. Devien ser cap allà a les tres quan va despertar-me el bram espantat del Rex.