PARAULA DE REI

Malalta no me’n vaig posar, ara, el cul em fotia un mal que no podia ni seure. La bruixa s’havia aprofitat de que la Fransuàs no hi era per escalfar-me per si de cas havia agafat fred.
A la tarda a l’escola no sabia com seure i em bellugava i m’aixecava i no parava quieta fins que la mestra em va haver de renyar:
- Andrea, què et passa, que has menjat cues de sargantana per dinar? Fes el favor d’estar-te quieta.
- És que no puc, em fa molt mal el cul, vaig contestar-li jo
Llavors li vaig explicar a ella i a tota la classe que l’àvia m’havia pegat molt fort amb l’espardenya.
La senyoreta Adelina em va portar cap al despatx i em va abaixar els pantalons. Es va quedar horroritzada. Va cridar la directora, a les mestres de pàrvuls i al psicòleg. El meu cul va ser exhibit davant de tot el claustre com a prova palpable de que alguns pares no haurien de tenir fills, això ho va dir el psicòleg, i va afegir que el seu deure era avisar la guàrdia civil perquè allò era maltractament d’un infant desvalgut. Jo flipava mandarines, sí, sí, pensava que avisin els civils i que la fotin a la presó a la bruixa fastigosa. La senyoreta Adelina, que és del poble, va dir que abans volia parlar amb els pares i que, com que ja els havia citat dues vegades i no havien comparegut, aquella tarda mateix passaria per casa, ella en persona.
- I ja ho crec que m’escoltaran tant si volen com si no! Què vol dir tot això de deixar el cul marcat a aquesta criatura de Déu?
I jo amb els pantalons mig abaixats mirant-los i amb el dit a la boca.
Aviat va sonar el timbre, la senyo em va fer pujar al seu cotxe i va enfilar cap a casa. La veritat jo m’hauria estimat més anar a jugar amb Lolluardo per explicar-li una cosa que se m’havia acudit però la senyoreta estava decidida i jo no hi podia fer res.
I sí, sí, vam arribar a casa i la senyo va trucar a la porta. La Fransuàs es va quedar de pedra quan va veure que em duia per la mà.
- Què passa? Què s’ha fet mal? Què....
- Paquita, hauríem de parlar ara mateix.
La mama li va dir que passés i totes tres vam pujar cap al menjador on la bruixa feia mitja. Sense dir ni paraula la senyo va abaixar-me els pantalons i li va preguntar a la mama:
- Què volen dir aquestes marques d’espardenya?
La música de les agulles va parar de cop, i abans de que la Fransuàs pogués explicar-se la vella va contestar
- Doncs que li he pegat , ves què vols que vulgui dir i que aquesta astròlica te la pell molt fina.
Llavors la senyo es va asseure i va fer una pausa, com una bona actriu que vol cridar l’atenció d’un públic distant i els va deixar anar:
- Doncs miri que bé, sort que he pogut para-ho si no, a hores d’ara en lloc de ser jo aquí potser hi hauria la guàrdia civil. Això és maltractament i és un delicte. Pegar d’aquesta manera un infant no es pot fer què potser no ho sabia això vostè?
La mare es va posar a plorar, la vella va començar a cridar i a dir que si jo era dolenta que un dia em va enxampar a punt de posar el seu gat estimat a la rentadora.
- Mireu, ella sí que d’un temps cap aquí té comportaments estranys però és una criatura i a mi m’agradaria saber perquè ho fa tot això, la va tallar la senyo.
- Nena, ho fa perquè no hi és tota li va explicar la bruixa.
- Ah no? I vostè sí que li ha deixat l’espardenya marcada al cul?
Llavors va arribar l’avi del cafè i ho va sentir. Es va plantar al mig del menjador sense dir ni paraula i es va mirar la bruixa amb cara de voler-la matar.
- Això li has fet tu, tabardana dels collons? Això li ho has fet tu?
La vella es va apropar cap a la porta rasa, a punt d’escape que ja ho sabia com jugava l’avi.
- Fot lo camp ara mateix o ..... Nois, no s’ho va fer dir dues vegades, va passar la porta i va baixar les escales del solà com un llamp.
Llavors l’avi li va dir a la senyo que allò no tornaria a passar mai més, que ell li’n donava paraula i que la seva paraula valia com la d’un rei. Quan l’Adelina li va dir que els pares havien d’anar a l’escola per parlar ell va dir que sí que si calia els portaria a tots dos per l’orella.
La mama no parava de plorar i l’avi li va dir que callés que no s’havia mort ningú, encara.
- I ara porta la capsa de pastes i l’ampolla de moscatell que vull parlar amb la senyora mestra.