RELACIONS HUMANES

La vida, al meu poble, és avorrida si no, a veure: per què us penseu que faig aquest blog? A l’estiu rai que hi ha les piscines i allí la cosa encara pot passar entre mares joves que, mentre fan veure que vigilen els nens, xafardegen a cor que vols i les granadetes com la Sue que també hi va encara que no es mulla ni per casualitat, que es passen la tarda mirant què fan els joves, mortes d’enveja.
La gent es troba i es relaciona vull dir que critiquen el primer o la primera que marxa. I si algú estrany com jo, per exemple, prova d’anar-hi amb un llibre i llegir se’l miren malament i diuen que es vol fer la o l’interessant i el/la culte/a. Us ho ben juro que ho he provat d’integrar-me en els rotlles que fan les maries i de participar en les converses però no puc de cap manera. Faig com el Roc, em tanco a la closca i desconnecto. Llavors els meus pensaments van de les mantis religioses, a les tortugues o a les iguanes i quan em pregunten i haig de sortir de la closca només puc dir:
- Oh! I tant, sí, sí la qual cosa és perillosa perquè ja m’ha passat diferents cops que he dit que sí quan havia de dir que no i viceversa. També n’hi ha que juguen a cartes però a mi les cartes, si no puc fer unes quantes trampes, em cansen i més si no m’hi jugo res.
A mi no m’agrada viure al poble gens ni mica, que pel cas podria viure en un altre i no notaria la diferència o sí perquè no hauria de veure al Rex ni a la Sue ni a la Pija.
Parlant de la Pija va trucar a la porta mentre la Marta i jo rèiem una mica emporrades dins del meu estudi “el cuarto asquerós” com li diu la Fransuàs. Allí hi ha de tot: uns terraris, un gàbia amb un parell de pericos, el microscopi i un munt de llibres posats aquí i allà sense ordre ni concert, una pila de números de la National Geogràfic, un munt de preparacions microscòpiques i una col·lecció de pots amb formol on hi guardo els meus tresors: insectes, larves, un pollet amb dos caps i unes quantes serps.
Parlàvem de com ens podíem fondre els 200 euros i de què fàcil havia estat entabanar la Pija. Llavors, resulta que ens va trucar la Fransuàs per dir-nos lo de la batalla campal i jo hi vaig enviar al Jordi amb un eufemístic “ta mare no s’ha trobat gaire bé”, l’has d’anar a buscar.
Amb que reaccionarien ja hi comptava però no que ho farien tan de pressa.
- La Pija, hòstia i ara què foto jo? vaig dir-li a la Marta.
- Funny, tranki no et posis nerviosa, obre-la, vinga i no diguis res de res ja hi parlaré jo amb aquesta patacó, va tranquil·litzar-me ma cunyada.
Vaig obrir-la i ella em va dir:
- Ves, corre cap al lavabo, escolta i aprèn d’una actriu desaprofitada.
J jo que estava cagada, la veritat, i a més tenia molt pipí vaig anar cap al bany mentre ma cunyada feia els honors.
- Bona nit, Encarnació. Quants dies sense veure’t, i ai! quin goig que fas, noia. Tu cada dia mes jove i més prima. M’has de passar el règim que fas. L’ Andrea és al lavabo que avui està una mica empiocada, res seriós, la passa, però seu, dona, seu i pren una copeta de Chivas.
- Tant me fa si està malalta o bona he vingut a aclarir una cosa i ja em sentirà aquesta que té una barra! va explotar la Pija que, quan la criden pel seu nom de pila es posa com una fera.
- Et noto una mica alterada, Encarnació, no n’he de fer res, és clar, però si puc ajudar-t’hi...va respondre la Marta amb una veu de sirena.
Llavors l’altra va començar i no es donava tanda que si la brusa, que si els 200 euros que si...
- Ai! No voldràs dir la brusa del Versace oi?. Mira jo era amb la Funny quan la va comprar i la va pagar trinco, trinco. A l’etiqueta bé que hi posava que era un pretaporter.
- Al mercadillo la va comprar, al mercadillo que avui n’hi havia dos més als jubilats, va escopir la Cuki.
- Què potser vols dir que et menteixo?- la veu era més freda que el Pol Nord.
- Jo...va vacil·lar la Pija.
- I què en trauria de mentir-te en una cosa com aquesta? M’ho vols explicar? Perquè si et dic que jo hi era, és que hi era i també me’n vaig comprar una. La Funny no sap ni qui és la Versace, què no veus com va vestida sempre? I sort en té de mi si ha d’anar a alguna cerimònia que ja t’ho dic que si no fos per mi seria la riota de tothom.- Això ho va dir en to de confiança, com qui explica un secret d’estat- A més això que li ha passat a ta mare li va passar a l’Emma amb un vestit del Vittorio y Luchino.
- Quina Emma? va preguntar la Pija.
- La Vilarassau, en una gala dels San Jordi.